Programación del Programa Formativo Valencià Superior

De WikiEpa
Saltar a: navegación, buscar

Adecuación de los objetivos generales

1.-L'aprenent ha d'adquirir un grau de competència suficient per a entendre textos orals i escrits produïts en diversos registres lingüístics. 2.-L'aprenent ha d'adquirir un grau de competència suficient per a produir textos orals i escrits que impliquen l'ús dels diversos registres lingüístics. 3.-Pel que fa a la competència textual, l'aprenent ha d'identificar les estratègies discursives que defineixen la intencionalitat comunicativa d'un text i ha d'aprendre a utilitzar-les. En aquest sentit, ha d'aprendre a identificar i a produir les tipologies textuals següents: textos conversacionals, descriptius, narratius, instructius, predictius, retòrics, explicatius i argumentatius. 4.-Pel que fa al sistema lingüístic, l'aprenent ha d'adquirir el grau de competència gramatical necessari quant als aspectes fonetics, ortogràfics, morfosintàctics i lèxics per a poder elaborar textos coherents, adequats, cohesionats i correctes. 5.-Pel que fa al marc sociocultural i sociolingüístic, l'aprenent ha d'adquirir la competència sociolingüística necessària per a emprar la llengua en situacions quotidianes i examinar els conceptes bàsics del context cultural que li permeten assumir actituds positives envers la llengua i el seu ús.

Elaboración de los contenidos

I. Elocució i fonologia 1. Coneixement aprofundit i aplicació dels criteris d’elocució estàndard, i valoració dels casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals: enllaços sintàctics, casos especials amb sons consonàntics sonors 2. Coneixement suficient de l’alfabet fonètic internacional (AFI) per a interpretar la transcripció fonètica de paraules aïllades i de frases II. Normativa ortogràfica 1. L’alfabet i les grafies vocàliques. Domini profund de la normativa ortogràfica sobre les vocals, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i les més formals. 2. Separació de frases i paraules Domini exhaustiu de la composició. Ús del guionet, escriptura junta o separada de paraules compostes i altres locucions. 3. La síl·laba, el diftong, el triftong i el hiat Domini complet de la separació de síl·labes en tot tipus de paraula (compostes, préstecs adaptats i no adaptats, etc.). 4. Accentuació gràfica. Accent diacrític. Dièresi Coneixement aprofundit de la normativa sobre l’accentuació, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat. 5. L'apòstrof, la contracció i el guionet 6. Consonantisme 7. Les abreviatures, els símbols i els acrònims 8. Les majúscules, les minúscules i els tipus de lletra 9. La puntuació III. Morfologia i sintaxi 1. El nom i l'adjectiu: gènere i nombre 2. Els articles definits 3. Els possessius 4. Els díctics 5. Els numerals 6. Els quantitatius 7. Els indefints 8. Les preposicions 9. Els relatius, els exclamatius i els interrogatius 10. Les conjuncions 11. Els adverbis 12. Els pronoms: tònics i febles 13. Els verbs IV. Lèxic i semàntica 1. El vocabulari culte general no especialitzat. Conceptes bàsicsde terminologia i criteris per a la fixació del lèxic; els recursos terminològics 2. Expressions idiomàtiques i col·loquials. Metàfores lexicalitza-des. Enunciats fraseològics: col·locació, ordenació d’elements, locucions i frases fetes 3. Onomàstica, antroponímia i toponímia 4. Precisió lèxica. Interferències lèxiques: barbarismes i préstecs. Falsos sinònims. Ultracorrecció 5. Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes 6. Creació lèxica: parasíntesi, neologismes, calcs i habilitació 7. Paraules tabú, eufemismes i disfemismes 8. Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència (repetició, hiperonímia, hiponímia, sinonímia, mots generals) i de sentit(complementarietat, antonímia, oposició relativa, relacions pragmàtiques) 9. Semàntica pragmàtica: substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferències, ironia 10.Usos lèxics figurats: comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque... 11.Registres i varietats lingüístiques: històrica, geogràfica, social i funcional 12. Formació històrica del lèxic

Sistema de Evaluación del Programa Formativo

Per obtenir el Certificat de grau superior de coneixements de valencià, cal superar la prova oficial de la qual s'encarrega la JQCV i on l'alumne ha de demostrar que ha assolit la competència suficient en la producció de textos orals i escrits que s'especifica en els objectius del programa.Tot seguit hi ha l'enllaç amb les àrees que inclou i els percentatges que cal superar per obtenir la qualificació d'apte: http://www.cece.gva.es/polin/docs/jqcv_docs/superior.pdf

Distribución temporal de los contenidos curriculares

Els continguts detallats més amunt estan repartits al llarg del llibre de text que utilitzem en el treball diari a l'aula (Nou d'ací i d'allà de l'editorial Tabarca). Aquest llibre està compost de 8 unitats i el curs està dividit en tres avaluacions. D'aquesta manera en la 1a avaluació es treballen les unitats 1,2,3. En la 2a avaluació es treballen les unitats 4,5,6 i en la 3a avaluació es treballen les unitats 7 i 8. En la darrera avaluació es preveu que només resten dues unitats per estudiar i el temps que quede el dedicarem a realitzar proves que presenten la mateixa estructura que les que l'alumnat haurà de fer als exàmens oficials.

Metodología didáctica

Les classes de Valencià Superior tenen una durada de quatre sessions per setmana que es distribueixen en dues classes de 50 munits els dimarts i dues més els dijous. Al llarg de les sessions es combina l'explicació teòrica dels continguts amb l'aplicació pràctica. Es valora l'aprenentatge significatiu i l'aprendre a aprendre per això es demanarà la participació activa de l'alumnat en diferents activitats pràctiques. També hi ha espai per a la pràctica de l'oral (lectura en veu alta, debats, intervencions orals espontànies i preparades...) així com l'expressió escrita (dictats, redacció d'articles d'opinió, etc.).

Materiales y recursos didácticos

AD, Nou d'ací i d'allà, Tabarca, València, 2010 ALBEROLA, P i altres, Comunicar la ciència. Teoria i pràctica dels llenguatges d'especialitat, Bullent, Barcelona, 1996. AMADEO, Imma - SOLÉ, Jordi, Curs pràctic de redacció, Ed. Columna, Barcelona, 1996. ARANA, E. - VILANA, À., Tots els signes de puntuació, Fausí, Barcelona, 1989. BADIA, J. i altres, El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català, Ed. Castellnou, Barcelona, 1997. GENERALITAT VALENCIANA, Criteris lingüístics, "Propostes lingüístiques-2", Generalitat Valenciana, Conselleria d'Educació i Ciència, València, 1995. _____, El gripau , Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Alacant, 1999. CASSANY, Daniel (1987): Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure, Empúries, Barcelona. _____, Correcció del treball escrit, Eumo, Barcelona, 1989. _____, La cuina de l'escriptura, Empúries, Barcelona, 1993. _____, Reparar l'escriptura. Didàctica de la correcció de l'escrit, ICE Universitat de Barcelona - Ed. Graó, Barcelona, 1993. COROMINA, Eusebi, El 9 Nou. Manual de redacció i estil, Eumo, Vic, 1991. LACREU, Josep, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, València, 19963. LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís, Llengua estàndard i nivells del llenguatge, Laia, Barcelona, 1976. MARÍ, I., "Registres i varietats de la llengua", Com, núm. 3, Barcelona, 1983. MARQUET, Lluís, Novetat i llenguatge, 3 vol., Barcino, Barcelona, 1979-1985.

Actividades complementarias

Entre les activitats complementàries programades per al curs hi ha eixides programades com ara visita a exposicions, visita a la seu de la Biblioteca Valenciana, cinema en valencià i altres que consten en la PGA. També està prevista la participació en concursos literaris com el Premi Sambori i la visita al centre d'autors prèviament llegits a l'aula.