Programación del Programa Formativo Valencià Elemental

De WikiEpa
Saltar a: navegación, buscar

Adecuación de los objetivos generales

1.-L'aprenent ha d'adquirir un grau de competència suficient per a entendre textos orals i escrits produïts en diversos registres lingüístics.

2.-L'aprenent ha d'adquirir un grau de competència suficient per a produir textos orals i escrits que impliquen l'ús dels diversos registres lingüístics.

3.-Pel que fa a la competència textual, l'aprenent ha d'identificar les estratègies discursives que defineixen la intencionalitat comunicativa d'un text i ha d'aprendre a utilitzar-les. En aquest sentit, ha d'aprendre a identificar i a produir les tipologies textuals següents: textos conversacionals, descriptius, narratius, instructius, predictius, retòrics, explicatius i argumentatius.

4.-Pel que fa al sistema lingüístic, l'aprenent ha d'adquirir el grau de competència gramatical necessari quant als aspectes foneticoortogràfics, morfosintàctics i lèxics per a poder elaborar textos coherents, adequats, cohesionats i correctes.

5.-Pel que fa al marc sociocultural i sociolingüístic, l'aprenent ha d'adquirir la competència sociolingüística necessària per a usar la llengua en situacions quotidianes i examinar els conceptes bàsics del context cultural que li permeten assumir actituds positives envers la llengua i el seu ús.

Elaboración de los contenidos

Continguts pragmaticotextuals

   Text conversacional

A partir de transcripció de diàlegs, discussions, debats, entrevistes directes i indirectes..., l'alumnat ha d'aprendre els aspectes textuals que defineixen el text conversacional:

Modalitats: interrogació, asseveració, exhortació...

Fórmules: excuses, salutacions, comiats...

Presència de codis no verbals en els textos orals.

Trets propis del mode oral: inversions, omissions, reiteracions, etc.


   Text descriptiu

Lalumne/a ha d'assolir els coneixements necessaris per a fer descripcions de persones, d'objectes, de paisatges, etc., i desenvolupar els aspectes textuals següents:

Substantius: precisió lèxica.

Estructura: ordre en l'espai (de més general a concret, etc.).

   Text narratiu

Mitjançant el text narratiu es pretén que l'alumnat assolesca les competències discursives adients per a construir narracions de fets, històries, biografies, esdeveniments, etc. Els principals aspectes textuals que s'hi treballen són:

Estructura: ordre cronològic, parts de la narració (plantejament, nus i desenllaç) i punt de vista de la narració.

   Text instructiu

L'aplicació pràctica d'aquesta modalitat textual capacita l'aprenent per a produir ordres, exhortacions, obligacions, etc. Els aspectes textuals més rellevants són:

Modalitat: exhortativa o imperativa.

Estructura i informació: ordre lògic dels fets, informació objectiva i precisa i, eventualment, disposició espacial.

   Text predictiu

A partir de previsions de futur l'alumnat ha d'aprendre els aspectes textuals propis del text predictiu:

Estructura: distinció en el temps futur (proper i llunyà), previsions a curt, a mitjà i a llarg termini; ordenació de la informació per temes.

   Text explicatiu

L'alumne/a ha d'assolir els coneixements necessaris per a construir definicions, exposicions, etc. Pel que fa als aspectes textuals, cal destacar:

Estructura: organització lògica i jeràrquica de les idees, exposició analítica i sintètica, i ús de gràfics, esquemes i dibuixos.

   Text argumentatiu

Mitjançant el text argumentatiu es pretén que l'aprenent siga capaç de crear defenses i acusacions, crítiques artístiques, opinions, etc. Els aspectes textuals que es tractaran seran els següents:

Estructura: estructura de la informació per parts o blocs, relació entre tesi i arguments.

Intertextualitat: citacions, referències i comentaris d'altres textos.

   Text retòric

Aquest tipus de text té una finalitat estètica. Per a assolir aquesta modalitat textual, l'aprenent ha de dominar, entre altres coses, les figures retòriques de contingut, els jocs de paraules, els doblets de significat, etc.

Continguts gramaticals

L'aprenentatge dels continguts gramaticals s'articula i s'explica a partir del treball de diferents tipus de text. No obstant això, enumerem els continguts de manera simètrica.

Bloc 1. Fonètica i ortografia

1. L'alfabet. Dígrafs i separació de síl·labes.

2. Vocalisme: ortografia de les vocals, diftongs i hiats.

3. L'accentuació i la dièresi.

4. L'apostrofació.

5. L'ús del guionet.

6. Consonantisme: ortografia de les consonants en mots usuals.

Bloc 2. Morfologia i sintaxi

1. Morfologia nominal.

   1.1 Morfemes de gènere i nombre: el substantiu i l'adjectiu.
   1.2 Els determinants:
       L'article; ús de l'apòstrof, les contraccions; l'article neutre.
       Els demostratius.
       Els possessius.
       Els numerals.
       Els quantitatius.
       Els indefinits. 
   1.3 Els pronoms personals.
       Els pronoms personals forts i febles.
       Combinacions d'un pronom feble amb el verb.
       Els pronoms adverbials. 


2. Morfologia verbal

   Les conjugacions dels verbs regulars.
   Principals verbs irregulars.
   Verbs auxiliars.
   Ús de les construccions perifràstiques. 


3. L'adverbi. Usos més freqüents

4. La preposició. Usos més freqüents

   a / en
   per / per a
   com / com a

5. La conjunció. Usos més freqüents

Bloc 3. Lèxic i semàntica

1. La formació del lèxic: la derivació i la composició.

2. Polisèmia, sinonímia i antonímia.

3. Les locucions i les frases fetes més usuals.

4. Les formes correctes dels barbarismes més usuals. Continguts relacionats amb la redacció de textos

   Procediments lingüístics que inscriuen el text en el seu context de situació
       Per a marcar la presència d'emissor i de receptor dins del text.
       Que inscriuen el text en el temps i en l'espai de l'enunciació.
       D'impersonalització: plural de cortesia ...
       La modalitat oracional com a manifestació de la intenció comunicativa. 
   Procediments lingüístics relacionats amb la cohesió interna del text
       L'el·lipsi com a procediment de cohesió.
       Pronominalització, anàfora i catàfora.
       La sinonímia textual com a procediment per mantenir la referència.
       La hiperonímia.
       El joc de temps verbals.
       Connectors temporals d'ordenació, de reformulació, d'exemplificació ... 

Continguts relacionats amb el marc sociocultural

1. Conceptes de llengua, parla i dialecte; conflicte lingüístic, diglòssia, bilingüisme, normalització i substitució. 2. La diversitat sociolingüística. 3. Varietats d'usuari: dialectes i estàndard. 4. Varietats d'ús: registres funcionals.

Sistema de Evaluación del Programa Formativo

L'alumnat haurà de superar una prova objectiva en la qual ha de demostrar que ha assolit els objectius detallats en el programa. Aquesta prova d'avaluació constarà de quatre parts, una per cada destressa.

  A) Comprensió lectora

Aquesta part consta de tres activitats que poden ser de resposta múltiple, de situar fragments en la relació al text base o de relacionar fragments amb altres.

  B) Comprensió oral

La part de comprensió oral consta de tres activitats. Poden ser de resposta múltiple, vertader i fals, d'enllaçar fragments...

  C) Expressió escrita

En aquesta part s'han de realitzar dues redaccions. La primera -amb major puntuació- serà més llarga i tindrà dues opcions per triar. La segona tindrà menor extensió i serà forçosament d'un tipus.

  D) Expressió oral 

L'examinant haurà de fer un monòleg sobre un tema a l'atzar i també participar en un diàleg amb un/a company/a.

Per a aprovar aquest examen final cal superar totes les parts, és a dir, estar per damunt del 60%.

Distribución temporal de los contenidos curriculares

Tots els continguts adés exposats estan repartits al llarg del llibre de text que utilitzem com a material de base. Aquest llibre està comport de 8 unitats; les quals son dividides en tres avaluacions. D'esta manera en la 1a avaluació es treballen les unitats 1,2,3. En la 2a avaluació es treballen les unitats 4,5,6 i en la 3a avaluació es treballen les unitats 8,9. El fet que en la 3a avaluació sols es treballen dues unitats repón al fet que, en tractar-se d'una preparació per a realitzar unes proves externes, estes proves tenen lloc a finals del mes de maig i és per la qual cosa que disposem de menys temps.

Metodología didáctica

L'activitat lectiva tindrà lloc en dues sessions setmanals. Eixe temps es dedicarà a l'exposició dels continguts teòrics per part del professorat. No obstant això, no es pretén que les classes siguen purament magistrals. Per tal de facilitat un aprenentatge significatiu i que l'alumne vaja construint-se els seus propis aprenentatges, es demanarà la participació activa de l'alumnat en diferents activitats pràctiques. De fet, les classes seran, eminentment pràctiques i es pretén amb aquest fet que els alumnes siguen capaços d'expresar-se en qualsevol situació comunicativa de forma adequada i correcta. Les activitats es basaran en lectures, correcció d'errors, completar espais, analitzar, comentar, debatre i ús adequat de fonts d'informació tant tradicionals com telemàtiques.

Materiales y recursos didácticos

*Gramàtiques, manuals i exercicis autocorrectius

AD, Idees. Valencià elemental per a adults, Secretariat de Publicacions de la Universitat d'Alacant, Alacant 19982.

BOLTA, Marisa, Pràctiques de llengua 5. Barbaritats i barbarismes (Qüestions de morfosintaxi i lèxic), Tàndem, València, 1993.

CALATAYUD, R. i altres, Guia gramatical per a l'ús de la llengua, Tabarca, València, 1991. _____, Vols dir 2, Ed. Tabarca, València, 1993.

CONTRÍ, Imma i altres, Valencià elemental, Castellnou, Barcelona, 1998.

Els verbs valencians, Generalitat Valenciana - Editorial Bromera, València, 1995.

FERRER, M. - LLUCH, G, Pràctiques de llengua 1. Els pronoms febles, Tàndem, València, 1991. _____, Pràctiques de llengua 2. Ortografia (I), Edicions Tàndem, València, 1991. _____, Pràctiques de llengua 3. Ortografia (II), Edicions Tàndem, València, 1991. _____, Pràctiques de llengua 4. Morfologia verbal, Ed. Tàndem, València,1992.

GINER, R.- PELLICER, J., Praxi. Barcelona, Teide, 1989.

GINER, R. i altres, Reciclatge. Nivells elemental i mitjà. València, Edicions 3 i 4, 1992.

Gramàtica Valenciana, Generalitat Valenciana - Ed. Bromera, València, 1995.

MAS, Vicent, Pràctiques de llengua. Com escriure un text, Ed. Tàndem, València, 1996.

RUAIX, J., Valencià fàcil. Barcelona, Moià, 1990.

SANZ, Rosa - RUIZ, Francesc, Quadern d'activitats 3. Les varietats diafàsiques o registres lingüístics, Ed. Tàndem, València, 1990.

VALOR, Enric - SERRANO, Rosa, Practiques de llengua 6. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, Ed. Tàndem, València, 1993.

*Diccionaris

   Generals
Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 19953.
  
Diccionari de la llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1996.
  
Diccionari valencià, Generalitat Valenciana - Editorial Bromera, València, 19962.
  
Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998.


   Bilingües
   

PASQUAL, Vicent: Diccionari valencià-castellà i castellà-valencià, Tabarca, València, 1990.

Diccionari castellà-català, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994.

Actividades complementarias

Eixides programades i que consten en la PGA

Participació en concursos literaris: Premi Sambori.