Programación del Programa Formativo Acceso Mayores 25 años Módulo Historia

De WikiEpa
Saltar a: navegación, buscar

Adecuación de los objetivos generales

1.Conéixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani, valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en el present.

2.Comprendre i interrelacionar els principals processos econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i analitzant els factors que els han conformat.

3.Conéixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial en els segles XVIII (finals) XIX i XX per a entendre les relacions entre els estats durant eixa època i les implicacions que van comportar.

4. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió interna i internacional en l’explicació dels processos, facilite l’anàlisi de les situacions i problemes del present, considerant en aquests tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència.

5.Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la Història contemporània i realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’historiador.

6.Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la investigació històrica, en grup o individualment, en els quals s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i els distints enfocaments utilitzats pels historiadors, comunicant el coneixement històric adquirit de manera raonada, adquirint amb això hàbits de rigor intel·lectual.

7.Desenrotllar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds democràtiques i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

8. Buscar, seleccionar, interpretar i relacionar informació procedent de fonts diverses, –realitat, fonts històriques, mitjans de comunicació o proporcionada per les tecnologies de la informació–, tractar-la de manera convenient segons els instruments propis de la Història, obtenint hipòtesis explicatives dels processos històrics estudiats i comunicar-la amb un llenguatge correcte que utilitze la terminología històrica adequada.

9.Defendre raonadament les pròpies idees sobre la societat i revisar-les de forma crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejudicis i entenent l’anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció.

10. Comprendre la Història com una ciència oberta a la informació i als canvis que brinden les noves tecnologies.

Elaboración de los contenidos

1. Les bases del món contemporani.

El caràcter introductori d’aquest nucli determina la selecció d’uns continguts que hauran d’establir-se, a més, en funció del valor explicatiu que posseïsquen per a abordar l’estudi de les arrels històriques del món actual.

L’Antic Règimi la seua crisi:

Economia agrària, societat estamental i monarquia absoluta. La Il·lustració. Pensament polític i econòmic.


2. Transformacions del segle XIX.

La revolució industrial:

Transformacions econòmiques, culturals i socials. Industrialització i desenvolupament del capitalisme. La revolució industrial i la seua difusió.


Liberalisme, nacionalisme i romanticisme:

La independència de les colònies americanes. La Revolució francesa i l’Imperi napoleònic. La Restauració i les revolucions liberals.

Problemes socials de la industrialització i la societat de classes. Sindicalisme, socialisme i anarquisme.

Les grans potències europees:

L’Anglaterra victoriana. La França de la III República i L’Alemanya bismarckiana. L’Imperi austrohongarés i l’Imperi Rus.

La dominació europea del món:

Factors de l’expansió colonial. La segona revolució industrial i el gran capitalisme. El repartiment del món. Colònies i metròpolis.

La Primera Guerra Mundial i l’organització de la pau:

Orígens de la Primera Guerra Mundial. La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de Nacions.


3. Conflictes i canvis en la primera meitat del segle XX.

La revolució soviètica, com a procés revolucionari destacat del segle vint, afectà profun-dament el caràcter de la història contemporània. En l’anàlisi de les profundes transfor-macions polítiques, econòmiques i socials serà necessari destacar la confrontació ideològica com un dels elements de major poder explicatiu, que des de l917, estengué la percepció d’un conflicte radical entre diversos principis i creences, un xoc d’ideologies, determinant dels fets successius

L’estudi de la Revolució russa des d’aquesta perspectiva permet captar el significat i la naturalesa del procés. Des de la dimensió internacional es pot atendre millor la complexitat de l’anàlisi i evitar el risc d’interpretar el passat en funció de la percepció del present.

Simultàniament la crisi de l’Estat liberal, que arranca de finals del segle dènou, s’accentua a partir de 1918 i aconsegueix el seu clímax en la dramàtica dècada dels trenta.

Per a comprendre la naturalesa del feixisme caldrà estudiar les seues respostes als problemes plantejats per les dificultats de la construcció de la democràcia i el desenvolupament de l’imperialisme; és a dir, contextualitzar l’ascens dels moviments feixistes en una crisi política de legitimitat i incertesa. Les permanents dificultats econòmiques, des dels problemes de la reconstrucció de la postguerra, passant per la fragilitat de la prosperitat econòmica dels «feliços vint», fins a l’impacte de la depressió econòmica internacional. En aquest sentit, per a comprendre els esdeveniments del període, es converteix en un imperatiu l’estudi de la crisi entre 1919 i 1939.

Per a comprendre l’especificitat del fenomen feixista, caldrà atendre dos eixos fonamentals: d’una banda, el seu caràcter de moviment autònom, dotat dels seus propis referents ideològics i la corresponent base de masses. D’una altra, les seues relacions amb la classe dominant i les classes dirigents tradicionals. Ambdós eixos permeten caracteritzar el règim feixista atenent l’estudi de la seua dinàmica interna.

També serà convenient analitzar els mecanismes utilitzats per a controlar les masses i la creació de pautes culturals particulars, igual que ponderar els resultats interns i la dimensió internacional, valorant el seu paper en la conflagració mundial i l’enfonsament de les idees de progrés i racionalitat humanes.

En suma, els continguts d’aquest nucli són particularment apropiats per a qüestionar estereotips i idees esquemàtiques sobre la personalització del poder, sobre la intencionalitat de les accions individuals o col·lectives, i sobre la responsabilitat històrica.

Els continguts corresponents a aquest nucli són:

La Primera Guerra Mundial i l’organització de la pau:

Orígens de la Primera Guerra Mundial. La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de Nacions.

La Revolució russa:

La Revolució de 1917 i les seues repercussions. La creació, desenvolupament i consolidació de l’URSS.

La Crisi de l’Estat liberal i l’ascens dels totalitarismes:

Crisi de l’Estat liberal. Depressió econòmica. Dictadures i democràcies en els anys trenta. Auge i ascens dels moviments feixistes. Polítiques expansionistes i conflictes internacionals.

La Segona Guerra Mundial:

Desenvolupament de la Guerra Mundial. Antisemitisme. La singularitat del genocidi jueu. El nou orde mundial. L’ONU.


4. El món en la segona meitat del segle XX.

Aquest nucli de continguts se centra en l’anàlisi dels processos de consolidació de les superpotències i de creació dels blocs, destacant la connexió entre els nous centres de gravetat política i els nous camps de conflicte i les transformacions polítiques i l’evolució econòmica, tant en el bloc capitalista com en el bloc socialista. Comprén, així mateix, l’estudi del procés històric en què es desfà eixa bipolarització i comença a implantar-se un nou orde mundial, a l’irrompre els processos de descolonització a Àsia i Àfrica que condueix a conflictes Est-Oest i Nord-Sud.

Respecte dels conflictes, l’objectiu prioritari d’aquest nucli de continguts consisteix, fonamentalment, a aclarir la lògica dels desenvolupaments interns dels blocs. Per a això serà convenient relacionar les polítiques nacionals amb les vicissituds del conflicte Est-Oest. Abordar els continguts des d’aquest punt de vista permetrà posar en evidència la relació entre els dos nivells de la política (intern i internacional), de manera que l’alumnat arribe a comprendre que s’entremesclen estretament i arriben a confondre’s. L’estudi de l’època de les superpotències és un cas excel·lent en aquest sentit.

Així, caldrà relacionar la política armamentística i el militarisme, el nacionalisme rus exacerbat o l’anticomunisme, amb els interessos dels grups dominants, per a explicar els models sorgits i els conflictes plantejats. Es tracta, per tant, que l’alumnat arribe a identificar els factors explicatius decisius.

Sistema de Evaluación del Programa Formativo

La evaluación de los alumnos se realizará a través de alguna prueba para detectar su nivel y mediante ejercicios y preguntas a lo largo del curso. Al no tener evaluación oficial con calificaciones los niveles serán orientativos para los alumnos, en la medida de detectar su preparación a los examenes oficiales de Acceso a mayores de 25 años a la Universidad, con alguna simulación de examen.

Distribución temporal de los contenidos curriculares

Desde septiembre a diciembre se impartirá desde La europa del Antiguo Régimen hasta el Imperialismo colonial.

Desde enero a marzo se impartirá desde La 1ª Guerra Mundial hasta la 2ª Guerra Mundial.

Desde abril a mayo se impartirá desde La Guerra Fría hasta la descomposición de la URSS.

Metodología didáctica

Introducción a la unidad con ayuda del esquema que aparece al final de cada tema del libro y en su caso con la aclaración de fotocopias de ayuda o síntesis.

Explicación de cada una de las ideas principales y conceptos, y posteriormente desarrollo del tema. En su caso acompañado por un mapa histórico para enmarcar situaciones y territorios.

Se utilizará la combinación de clases explicadas por el profesor con la alternancia de preguntas y ejercicios. En los temas iniciales se utilizarán presentaciones.

Materiales y recursos didácticos

El libro de texto de Historia del Mundo Contemporáneo de Bachillerato de la editorial Vicens Vives (Descatalogado. Elegido por razones económicas y conseguirlo a un precio muy adsequible).


Fotocopias elaboradas por el profesor, para la ampliación de la materia.


Presentaciones por ordenador de algunos temas.


Películas y documentales.


Mapas

Actividades complementarias

Debido a la escasez de tiempo de la asignatura con sólo 2 sesiones semanales, se desestima la posibilidad de actividades complementarias por clara falta de tiempo para poder acabar el temario en condiciones adecuadas.